Vell pescador que se’n va anar
a viure molt lluny del seu mar,
sentat al sol d’un vell carrer,
cantava un bell vals mariner.

Tenia barca, tenia rems,
tenia molta força a les mans
per anar a pescar amb il•lusió
i veure el sol sortir a l’horitzó.

I tot de cop se li acostà un infant:
“Digues-me tu que hi has estat
com és aquest teu mar”

Tornada
El mar és bo, el mar és blau,
el mar és calma i és temporal.

I si Déu vol, petit infant,
un jorn hi tornaré
menjant la pols d’un vell camí,
sempre mirant al est.

Mirant el blau on vaig passar tants anys
m’enyoraré o ploraré
o potser cantaré.

Tornada
El mar és bo, el mar és blau,
el mar és calma i és temporal.