Amb car(a)gols ben adobats,
Amb l’embut ben enllardat,
L’agulla als dits, un tros de pa
I un cop de vi per fer-los baixar.

Tornada
Car(a)golada sempre seràs
En tots temps reina dels catalans,
De la plana al Canigó,
Seràs cantada dins tot el Rosselló.

Força costelles del ronyonal,
De llonganissa n’hi ha tant com (en) cal,
Amb allioli, dins un gros plat,
I sal i pebre, el tot ben rellevat.

Sobre graelles, tot es cou bé
I tot al torn d’aquell braser,
Tothom respira malgrat el fum,
De carn torrada aquell tan bon perfum.

Sense cap taula per posar el pa,
Sense cadira per descansar;
Drets, acatats, tot passa bé
Amb aquell vi de qualque bon celler .

Del nostre vi anomenat,
Tots els canyons son aregats,
I la borratxa plena de vi
Dins les mans es fa sempre oprimir.

Caragols, llonganissa, tot (hi) ha passat
De les costelles, l’os és pelat,
De l’allioli, el plat és net,
I el vi blanc ens fa passar la set.

Al mig de riures i de cançons,
Les galtes roges i no de petons,
Dins l’alegria i tots contents,
Lluny de les penes i de tots els turments.

Quan del país, estem separats,
Que l’enyorança ens ha agafats
La car(a)golada, res de millor,
Per apropar-se del nostre Rosselló.

Dins l’amistat i per molts anys,
Tots reunits entre companys,
Puguem cada any recomençar
A riure un poc i a sardanejar.

 

Al menu cançons