Canigó (A. Bueno /A. Lucas)
Els fills d'aquesta terra quan el veien de lluny
Orgullosos cantaven el cant d'un altre juny
Regalada muntanya com ho diu la cançó
Per quant de temps encara primavera i tardor.
Tornada
Per camins i dreceres trepitjant els bolets
Respirant boca oberta el perfum dels avets
De l'Aspre, del Maresma, Vallespir i Conflent
Va pujant una tropa i s'aixeca el bon vent.
Tornada.
De senyera sols una, i força voluntat
Per tornar cap a casa el que ja ens han robat
Si perdem la muntanya, si no sabem lluitar
S'haurà perdut la raça i més valdra callar.
Tornada.
Guardians de les roques que en néixer vam trobar
Sense parets, sense reixes amb camins per marxar
Més que mai ara és hora d'estar alertes i al to
De deixar les banderes oblidant el color.
Tornada
Ai Canigó, ai adéu Canigó
Adéu senyera d'un poble cansat
Sobre l'altar del turisme
Demà, t'hauran degollat.